La majoria de temples estan molt derruïts i gran part està reconstruida, però es deixa entreveure la imensitat del què un dia devia haver estat.
El què més crida l'atenció son els "monolitos" i els relleus sobre les diferents portes.
Un cop visitat el temple anem a dinar. Sentint les converses del restaurant sembla que estan molt nerviosos amb la visita que tenen. Al temple de Tiwanaku pràcticament només hi ha un restaurant i dos hostals, però en les pròximes hores hi ha d'arribar unes quatre mil persones de seguretat i s'esperen unes vint mil persones que venen a presenciar l'event. Totes al restaurant! Els amos del restaurant fan preparatius,un se'n va a la Paz a comprar peix i l'altre va Desaguadero a comprar alpaca. Nosaltres també ens dirigim a Desaguadero -la frontera amb Perú-, i tenim la sort de que ens hi porta en el seu vehicle.
Un cop creuem la frontera amb Perú -aquest cop sense cap problema-, busquem un transport que ens porti fins a Arequipa, la nostra següent parada. Preguntant als transportistes ens informen que hi ha talls a la carretera a Juliaca -en el nostre camí cap a Arequipa-, i ens ofereixen un taxi compartit que marxa cap a Moquegua. D'aquesta manera podriem agafar una altre ruta cap a Arequipa.
Quan he dit cinc tripulants, em referia a cinc més el conductor, així doncs una persona va anar al maleter tot el viatge, dormint sobre les motxilles. A més, durant el transcurs del viatge, vam trobar tres controls de polícia i tots anaven inspeccionant el maleter. Nosaltres estavem preocupats, peró ells deien que no hi havia cap problema. Resulta que els policies miraven que no portessim fruita -és veu que per evitar una plaga d'una mosca-. Així és Perú.

No hay comentarios:
Publicar un comentario