Pacaya Samiria II

Un cop el perezoso puja a l'arbre, seguim amb la ruta. Veiem un perezoso gros, possiblement la mare del petit que acabavem de veure, dalt d'un arbre. Aquesta vegada però, està molt lluny i només podem observar-ne la silueta. Al cap de poc, arribem a el primer campament a on passarem la nit. El capament és una mena de caseta de fusta molt grossa, on tenim un llit en una petita habitació. Fins i tot hi ha lavabos i cuina! A més, a la casa també hi ha 6 turistes més, amb els seus guies, i 3 guies que sempre estan a la casa (cuiden l'entorn de caçadors furtius). Més tard, arriben més turistes, i el seu guia ens planta un petit cocodril de dos pams enmig de la taula mentre sopavem, quin ensurt! Ens maravellem de l'animal, que és tornat a l'aigua. Abans d'anar a dormir, escoltem la infinitat de gripaus que fan molt de soroll .

El dia següent, després de l'esmorzar típic de la selva, peix, seguim la nostra ruta. Trobem monos negres, els descobrim pel soroll que fan intentant obrir els cocos i el moviment de les branques. Més tard veiem encara una altre espècie de monos, aquests molt més petits, els frailes. En Duillio encara amb forces continuava remant, i això que el sol picava fort. Molts ocells ens continuaven acompanyant i els carinyosos mosquits també! per una estona llarga vam deixar de veure mamífers fins que de sobte el guia va veure els dofins roses i just quan va deixar de remar una colla de lleons de riu es van posar a xisclar, quins nervis no ens voliem perdre res! Després de deleitar-nos amb els lleons, vam seguir riu avall; el dofíns s'havien escapat.

Per si no n'hi hagués prou en remar, i buscar animals a observar, en Duilio i la Blanca també es dedicaven a buscar el dinar. De tant en tant, la barca frenava i s'apropava a la vora. Allà, en Duilio s'aixecava, agafava l'arpó i... ZZAS! ja tenim peix per dinar! mentre nosaltres encara no haviem pogut veure on era el peix ell ja l'havia caçat.

Seguim la ruta, passant per rius gairabé negres, fins a la Poza Galicia. Allà ens hi esperen els dofins roses, tot i que són força dificils de veure. Surten només a respirar i bluf, un alte cop a dintre. Ens comenten que de tant en tant els dofins decideixen saltar a la superfície, com si fossin Willy de la película, però aquest cop no tenim tanta sort i marxem havent-los vist només els clatells i sentint la canoa bellugar al passar just per sota nostre. La Poza Galicia és el lloc més remot que anirem, així que a partir d'aquí la ruta ja és de tornada. Al cap de poc arrivem a la cavana on dormirem. Aquest cop ja no té ni parets, ni lavabos, és només un terra elevat i un sostre, però fa el pes.

Avui ens toca dutxar-nos, així que la Blanca i en Duilio ens donen la única solució: banyar-se al riu! Amb les piranyes, cocodrils, serps verinoses,... Ells, sense problemes, s'hi capbussen. Nosaltres després de preguntar mil vegades si això era segur, ens hi submergim.

Un cop establerts en el campament, es posa a ploure. I aquesta nit ens toca sortir a pescar i veure cocodrils! Sopem, i esperem una estona a que passi la tempesta, però sembla que n'hi ha per llarg, així que agafem els impermeables i la llanterna i sortim de caça. La situació sembla treta d'una pelicula de terror. Ens trobem en una barqueta, de nit amb lluna plena, plou, i ens anem endinsant sota els arbres buscant cocodrils, envoltats d'animals "que ens volen devorar". De tant en tant, un punt brilla al riu: un cocodril que treu el cap. Després de fer algun intent de pesca amb l'arpó, tornem a la cabaneta.

L'endemà abandonem la barca per endinsar-nos selva endins i tenim la oportunitat d'observar arbres enormes orquidees etc, en realitat el guia ens va explicar moltissim noms però el neguit provocat pels mosquits que ens perseguien feia que no paressim gaire atenció, pel què fa a animals vam veure poca cosa: crancs, cargols, papallones, formigues, monos de lluny... i tot i la meva preocupació per les serps cap ni una! jo quealmenys volia veure una anaconda gegant nedant riu avall!

Després de dinar comencem la tornada riu amunt, veient de nou monos, papagayos, garses, voltors, camaleons, tortugues que al veuren's es tiraven a l'aigua, nutries, Victor Diazs -si tú, això és el nom d'un ocell- i bitxos diversos. Fins i tot per la nit sortim a pescar i aconseguim recompensa, la Laura pesca un peix, i jo un altre. No són tant macos com els que pesca el Duilio però també es mengen. I després d'haver aconseguit pescar en Duilio s' aixeca i surt de la barca marxant per la vora del riu... -¿Qué haces?¡Estás loco!- dic intentant cridar i a la vegada amb veu baixa... i al cap de trenta segons ja tornava .. Uf! però no tornava amb les mans buides, havia caçat un cocodrilet, però no pas per la pell ni per menjar, només per observar-lo i tornar-lo al riu. Durant la nit es poden observar els ocells de més aprop ja que es paren a descansar a les branques i al ser enfocats amb el llum continuen dormint i els podem veure de ben aprop, també vam tenir la sort de veure un mono nocturn.

L'endemà i amb la canoa ja més buida tirem riu amunt, fem la parada de rigor per menjar i fer l'últim bany (sembla que les piranyes no treuen el cap!) arribem a la caseta del guardia i sortim del parc per tornar a Lagunas.