Lima

Després d'un vol amb escala a Colombia, on ens topem una altre cop amb la opulencia del mon capitalista -botigues amb llums milers de prouctes, fotos, papers brillants, olors,...-, i sobreviure a l'avió de l'any de la catapun de Cubana Airlines, arribem a Lima. Sortim de l'aeroport, i allà ens esperen tot de persones oferint-nos taxis i hotels. Per la nostra desgràcia, encara no tenim guia de Perú -a veure qui en troba una per les llibreries de Cuba!-. Per sort, a l'escala a Bogotà, aconsegueixo fullejar una guia de tot Sud America, i em quedo amb el nom, Casa Motxileros en el barri Miraflores, així que aquesta és la nostra direcció.
També gracies a la fullejada a la guia aconsegueixo veure les possibilitats de preus de taxis, i estem informats de que els que esperen a la sortida de l'aeroport son els més cars. Així que sortim cap a fora en busca d'un autobus, entre tot de peruans oferint-nos taxi. A fora, un home comenca a liar-nos, i mentre xerra amb la Laura, un peruanito jove m'avisa que vigilem amb els taxis que no son tots de fiar. Així que aborrits tornem a entrar a el recinte de l'aeroport en busca de taxi, conformant-nos en pagar més. Finalment decidim una opció segura: esperem a que dos guiris surtin d'un taxi i ens hi enxufem a continuació. Per el preu de 20 soles ens porta cap al barri de Miraflores, que veient el llarg camí que hi ha sembla un molt bon preu.
El taxi ens deixa al parc Kenedy, on s'apilen forces hotels. Per la nostra sort també hi ha llibreries, així que hi entrem a comprar una guia. Després de la mala experència amb la guia de Cuba, ens decidim a la opció segura, una Lonelly Planet, que, per sorpresa nostra, només tenen en anglès. El més curiós és que no hi ha guies en castellà! Anglès, francès, italià... així que ens conformem amb la anglesa.
Un cop amb la guia, ja busquem allotjament, i ens decidim per la Friendly House (nom també en anglès), una petita caseta que fa d'alberg. Abans d'anar a dormir anem a sopar i després de tots els dies de Cuba, aconseguim menjar pasta descent. Unes tallarines fetes a la xina, pero ja fan el pes.

Ens aixequem disposats a anar cap al centre, així que preguntem per un autobús que ens hi apropi. La veritat és que els autobusos de Lima són una experiencia graciosa. Milers de petits minibusos -clabats als del Vietnam, ja també són xinesos- omplen els carrers de Lima. Aquests tenen una porta que s'obre manualment, on un home -o dona- que és la que s'encarrega de cobrar va cridant les destinacions per les que passarà l'autobús -Arequipa, Wilson!, Todo Arequipa, Wilson, Tacna!!- Si veu algú que vol pujar, el petit autobus fa un canvi de direcció i s'apropa al vianat, que puja rapidament. I sense parar, comenca a corre, abanca a un altre vehicle -Todo Arequipa, Wilson, Tacna!!- i així tot transcorre entre accelerades, abansaments, crits... L'efecte és exagerat quan hi ha dos autobusos que fan el mateix recorregut, ja que el primer, és queda amb tots els passatgers! -Arequipa, Wilson!, Todo Arequipa, Wilson, Tacna!!-. Sense problemes però anem al centre de Lima.
Allà fem un tomb per la ciutat, la Plaza de Armas, entrem al Monasterio de San Francisco, i fem tombs fins que és fa fosc i tornem a casa.

Degut al canvi de païs, i al xoc cultural, decidim quedar-nos uns dies a Lima, preparant la nostra ruta: sortirem de Lima cap al nord, pujant fins a Chilayo, d'allà anirem cap a la jungla a Iquitos. Vol cap a Lima, i a descobrir el sud de Perú.

Els dos següents dies ens els passem mirant museus -el de la Inquisisió que no val gaire la pena, i el Nacional, on s'hi exposa historia pre espanyola: Inca, pero sobretot pre inca.- i fent llargs tragectes per buscar un autobús que ens porti a Caral, unes runes que hi ha cap al nord. Després de veure que seria dificil seguir desde Caral cap al nord, comprem un bitllet cap a Huaraz, pobre al nord de Lima, a 3100 metres d'alcada.

Finalment el 25 a la 1 de la tarda sortim cap a Huaraz amb autobús. Sortin de Lima, ens adonem que la ciutat està plantada al mig d'un desert. El nostre viatge segueix però, cap a les montanyes.

Bye bye Cuba

Després de uns quants dies per el món del no internet, ja estem a Peru.

Hem estat molt bé per Cuba. Tot i les grans dificultats que té viatjar pel país, el munt de coses difícils d'entendre i els preus super elevats de les coses per turistes, la veritat es que hem marxat tots dos amb ganes de quedar-nos-hi més dies. Cuba és un país on la gent xerra, s'ho passa bé, viu tranquila i disfruta del poc que té. És un país difícil però del que segur que tenim coses a aprendre.

I després de la xerrada filosòfica, ens ho hem passat molt bé: platgetes -de corals propis de películes de pirates-, llocs paradisíacs -com illetes de manglars-, excursions per la montanya, una gran ruta a cavall -vam fer una ruta d'unes 8 hores passant per fang, rius, montanyes, roques,...-, i mil coses més. A més, gracies a que dormiem a cases particulars (habitacions dintre de cases particulars que son llogades a turistes) hem tingut força contacte amb la societat cubana, i hem pogut resoldre els dubtes que ens sortien.

Així que, com que ja hem begut ron, hem fumat un puro, i hem ballat salsa (algun més aviat com un ànec), ja podem marxar.

Aquesta tarda hem arribat a Peru, Lima. La veritat és que em tingut un gran xoc. Carreteres plenes, aparadors amb mil productes, llums de colors, anuncis,llums de nadal... Encara no hem tingut temps ni de fer un volt, pero ja ho deixem per demà.

Així doncs, que tot ens va molt bé, i que seguirem informant de com ens va.

Per cert, pels que no ho sabeu, vaig decidir (Mateu) deixar el meu telefon movil a l'amable gent cubana, ja que em va semblar que no en tenien. Així que no proveu de trucar-me, enviar missatge,... ja que no ho rebré. Bé, la veritat és que vaig perdre el movil, pero a la practica és el mateix.

Ah, per si teniu curiositat, la ruta per Cuba ha estat:

L' Habana - Les capitals sempre es fan pesades de visitar sobretot quan arribes amb el xoc cultural, la calor..al principi ens va semblar molt decadent, després de retorn hi vam tornar i la vam veure amb millors ulls. Aqui vam coneixer en Juan un home multiempleat, vigilant d'un poliesportiu on no hi ha res a vigilar, vam fer uns rons d'estraperlo mentre l'ajudavem a vigilar.

Santa Clara - La ciutat on està enterrat el Che, la veritat es que a part del museu no hi ha massa a fer, però durant el viatge vam coneixer una dona que treballava al projecte "agenda 21" de la onu i ens va convidar a dinar a casa seva amb els seus. Va ser molt interessant.

Trinidad - Ciutat declarada patrimoni de la unesco que preserva l'estil colonial de les cases i els carrers empedrats. Aqui es on vam visitar els esculls coralins i on vam sortir mes de festa, vam anar a un concert i vam recorrer la casa de la trova en busca del millor ballador de salsa.. que va resultat ser un "abuelete", el sabater del poble moooolt bon home. En aquest poble vam coneixer mes personatges que marquen el viatge.. però ja us ho explicarem mes endavant.

Bayamo - D'aquest poblet és d'on es surt per arribar al Turquino el cim mes alt de Cuba, i a mitja muntanya s'hi troba la comandancia, on en fidel, el che i companyia s'hi amagaven abans del cop. El nosrte objectiu al parar en aquest poble era arribar a la Comandancia, però finalment l'excurció sortia per 100eur entre els dos i vam pensar que cuatre cabanyotes enmig de la muntanya no valien tant, així que l'endemà vam arribar a

Santiago de Cuba- Tothom recomana no anar-hi que hi ha molta misèria , que és perillós...i dit pels propis cubans <> (i t'ho deia un negre però en fi...). A nosaltres ens va agradar mes que l' habana i és cert que constantment et diuen guapa, rosa linda, belleza però al final sempre es millor això que el timo de la moneda inexistent de l'habana, o la fira de salsa inexistent.

Carretera en direccio Manzanillo : Chivirico

Durant tres dies ens vam permetre el luxe de llogar una motoreta i recorre una preciosa carretera entre el mar Carib i la Sierrra Maestra (La del Turquino), al mateix temps ens vam escapar de la zona turistica, d'on es impossible escapar-ne si no vas amb vehicle propi.Podriem dir que era la terra de nunca jamas, i no nomes per lo bonica i màgca si no per la insostenibilitat de l'hotel on vam anar a parar (5eur/person) ocupant la unica habitació de l'hotel (les demés en reparació) hi treballaven dos cambreres una recepcionista, una oficinista, dos cuiners, un jardinar, un de serguretat en fi.. coses del comunisme.

Vam conquistar una illeta de manglares, vam bucejar fins un buque de la flota española enfonsat de l'epoca de la guerra amb US i ja veure-ho les fotos jeje!

Baracoa- Es un petit poblet que és el que es trova més a l'orient de l'illa, aqui hi ha un microclima, on s'ajunta el mar Carib amb l'Antlantic, és un lloc molt tranquil i on vam tenir contacte amb una zona més agricola, plantacions de cacao i moltissims fruiters.

Viñales Vam viatjar durant 24 hores per arribar en aquest poblet on majoritariament en destaquen les plantacions de tabac, els mongotes i les coves..aqui es on vam fer l'excurcio amb cavall que vam compartir amb la gent que vam coneixer durant el viatge. I de nit el poble amb mes qualitat de vida, mes tranquil i mes de tot de cuba tampoc no para vam ballar mes salsa i aquest cop amb els joves i fins hi tot reggaeton.

Habana On hem aprofitat per fer les ultimes coses, postals, passeig pel malecon visita de la fabrica de puros ...

Doncs re, ens despedim a la Cubana.

Patria o Muerte!!!