Lima

Després d'un vol amb escala a Colombia, on ens topem una altre cop amb la opulencia del mon capitalista -botigues amb llums milers de prouctes, fotos, papers brillants, olors,...-, i sobreviure a l'avió de l'any de la catapun de Cubana Airlines, arribem a Lima. Sortim de l'aeroport, i allà ens esperen tot de persones oferint-nos taxis i hotels. Per la nostra desgràcia, encara no tenim guia de Perú -a veure qui en troba una per les llibreries de Cuba!-. Per sort, a l'escala a Bogotà, aconsegueixo fullejar una guia de tot Sud America, i em quedo amb el nom, Casa Motxileros en el barri Miraflores, així que aquesta és la nostra direcció.
També gracies a la fullejada a la guia aconsegueixo veure les possibilitats de preus de taxis, i estem informats de que els que esperen a la sortida de l'aeroport son els més cars. Així que sortim cap a fora en busca d'un autobus, entre tot de peruans oferint-nos taxi. A fora, un home comenca a liar-nos, i mentre xerra amb la Laura, un peruanito jove m'avisa que vigilem amb els taxis que no son tots de fiar. Així que aborrits tornem a entrar a el recinte de l'aeroport en busca de taxi, conformant-nos en pagar més. Finalment decidim una opció segura: esperem a que dos guiris surtin d'un taxi i ens hi enxufem a continuació. Per el preu de 20 soles ens porta cap al barri de Miraflores, que veient el llarg camí que hi ha sembla un molt bon preu.
El taxi ens deixa al parc Kenedy, on s'apilen forces hotels. Per la nostra sort també hi ha llibreries, així que hi entrem a comprar una guia. Després de la mala experència amb la guia de Cuba, ens decidim a la opció segura, una Lonelly Planet, que, per sorpresa nostra, només tenen en anglès. El més curiós és que no hi ha guies en castellà! Anglès, francès, italià... així que ens conformem amb la anglesa.
Un cop amb la guia, ja busquem allotjament, i ens decidim per la Friendly House (nom també en anglès), una petita caseta que fa d'alberg. Abans d'anar a dormir anem a sopar i després de tots els dies de Cuba, aconseguim menjar pasta descent. Unes tallarines fetes a la xina, pero ja fan el pes.

Ens aixequem disposats a anar cap al centre, així que preguntem per un autobús que ens hi apropi. La veritat és que els autobusos de Lima són una experiencia graciosa. Milers de petits minibusos -clabats als del Vietnam, ja també són xinesos- omplen els carrers de Lima. Aquests tenen una porta que s'obre manualment, on un home -o dona- que és la que s'encarrega de cobrar va cridant les destinacions per les que passarà l'autobús -Arequipa, Wilson!, Todo Arequipa, Wilson, Tacna!!- Si veu algú que vol pujar, el petit autobus fa un canvi de direcció i s'apropa al vianat, que puja rapidament. I sense parar, comenca a corre, abanca a un altre vehicle -Todo Arequipa, Wilson, Tacna!!- i així tot transcorre entre accelerades, abansaments, crits... L'efecte és exagerat quan hi ha dos autobusos que fan el mateix recorregut, ja que el primer, és queda amb tots els passatgers! -Arequipa, Wilson!, Todo Arequipa, Wilson, Tacna!!-. Sense problemes però anem al centre de Lima.
Allà fem un tomb per la ciutat, la Plaza de Armas, entrem al Monasterio de San Francisco, i fem tombs fins que és fa fosc i tornem a casa.

Degut al canvi de païs, i al xoc cultural, decidim quedar-nos uns dies a Lima, preparant la nostra ruta: sortirem de Lima cap al nord, pujant fins a Chilayo, d'allà anirem cap a la jungla a Iquitos. Vol cap a Lima, i a descobrir el sud de Perú.

Els dos següents dies ens els passem mirant museus -el de la Inquisisió que no val gaire la pena, i el Nacional, on s'hi exposa historia pre espanyola: Inca, pero sobretot pre inca.- i fent llargs tragectes per buscar un autobús que ens porti a Caral, unes runes que hi ha cap al nord. Després de veure que seria dificil seguir desde Caral cap al nord, comprem un bitllet cap a Huaraz, pobre al nord de Lima, a 3100 metres d'alcada.

Finalment el 25 a la 1 de la tarda sortim cap a Huaraz amb autobús. Sortin de Lima, ens adonem que la ciutat està plantada al mig d'un desert. El nostre viatge segueix però, cap a les montanyes.