Bye bye Cuba

Després de uns quants dies per el món del no internet, ja estem a Peru.

Hem estat molt bé per Cuba. Tot i les grans dificultats que té viatjar pel país, el munt de coses difícils d'entendre i els preus super elevats de les coses per turistes, la veritat es que hem marxat tots dos amb ganes de quedar-nos-hi més dies. Cuba és un país on la gent xerra, s'ho passa bé, viu tranquila i disfruta del poc que té. És un país difícil però del que segur que tenim coses a aprendre.

I després de la xerrada filosòfica, ens ho hem passat molt bé: platgetes -de corals propis de películes de pirates-, llocs paradisíacs -com illetes de manglars-, excursions per la montanya, una gran ruta a cavall -vam fer una ruta d'unes 8 hores passant per fang, rius, montanyes, roques,...-, i mil coses més. A més, gracies a que dormiem a cases particulars (habitacions dintre de cases particulars que son llogades a turistes) hem tingut força contacte amb la societat cubana, i hem pogut resoldre els dubtes que ens sortien.

Així que, com que ja hem begut ron, hem fumat un puro, i hem ballat salsa (algun més aviat com un ànec), ja podem marxar.

Aquesta tarda hem arribat a Peru, Lima. La veritat és que em tingut un gran xoc. Carreteres plenes, aparadors amb mil productes, llums de colors, anuncis,llums de nadal... Encara no hem tingut temps ni de fer un volt, pero ja ho deixem per demà.

Així doncs, que tot ens va molt bé, i que seguirem informant de com ens va.

Per cert, pels que no ho sabeu, vaig decidir (Mateu) deixar el meu telefon movil a l'amable gent cubana, ja que em va semblar que no en tenien. Així que no proveu de trucar-me, enviar missatge,... ja que no ho rebré. Bé, la veritat és que vaig perdre el movil, pero a la practica és el mateix.

Ah, per si teniu curiositat, la ruta per Cuba ha estat:

L' Habana - Les capitals sempre es fan pesades de visitar sobretot quan arribes amb el xoc cultural, la calor..al principi ens va semblar molt decadent, després de retorn hi vam tornar i la vam veure amb millors ulls. Aqui vam coneixer en Juan un home multiempleat, vigilant d'un poliesportiu on no hi ha res a vigilar, vam fer uns rons d'estraperlo mentre l'ajudavem a vigilar.

Santa Clara - La ciutat on està enterrat el Che, la veritat es que a part del museu no hi ha massa a fer, però durant el viatge vam coneixer una dona que treballava al projecte "agenda 21" de la onu i ens va convidar a dinar a casa seva amb els seus. Va ser molt interessant.

Trinidad - Ciutat declarada patrimoni de la unesco que preserva l'estil colonial de les cases i els carrers empedrats. Aqui es on vam visitar els esculls coralins i on vam sortir mes de festa, vam anar a un concert i vam recorrer la casa de la trova en busca del millor ballador de salsa.. que va resultat ser un "abuelete", el sabater del poble moooolt bon home. En aquest poble vam coneixer mes personatges que marquen el viatge.. però ja us ho explicarem mes endavant.

Bayamo - D'aquest poblet és d'on es surt per arribar al Turquino el cim mes alt de Cuba, i a mitja muntanya s'hi troba la comandancia, on en fidel, el che i companyia s'hi amagaven abans del cop. El nosrte objectiu al parar en aquest poble era arribar a la Comandancia, però finalment l'excurció sortia per 100eur entre els dos i vam pensar que cuatre cabanyotes enmig de la muntanya no valien tant, així que l'endemà vam arribar a

Santiago de Cuba- Tothom recomana no anar-hi que hi ha molta misèria , que és perillós...i dit pels propis cubans <> (i t'ho deia un negre però en fi...). A nosaltres ens va agradar mes que l' habana i és cert que constantment et diuen guapa, rosa linda, belleza però al final sempre es millor això que el timo de la moneda inexistent de l'habana, o la fira de salsa inexistent.

Carretera en direccio Manzanillo : Chivirico

Durant tres dies ens vam permetre el luxe de llogar una motoreta i recorre una preciosa carretera entre el mar Carib i la Sierrra Maestra (La del Turquino), al mateix temps ens vam escapar de la zona turistica, d'on es impossible escapar-ne si no vas amb vehicle propi.Podriem dir que era la terra de nunca jamas, i no nomes per lo bonica i màgca si no per la insostenibilitat de l'hotel on vam anar a parar (5eur/person) ocupant la unica habitació de l'hotel (les demés en reparació) hi treballaven dos cambreres una recepcionista, una oficinista, dos cuiners, un jardinar, un de serguretat en fi.. coses del comunisme.

Vam conquistar una illeta de manglares, vam bucejar fins un buque de la flota española enfonsat de l'epoca de la guerra amb US i ja veure-ho les fotos jeje!

Baracoa- Es un petit poblet que és el que es trova més a l'orient de l'illa, aqui hi ha un microclima, on s'ajunta el mar Carib amb l'Antlantic, és un lloc molt tranquil i on vam tenir contacte amb una zona més agricola, plantacions de cacao i moltissims fruiters.

Viñales Vam viatjar durant 24 hores per arribar en aquest poblet on majoritariament en destaquen les plantacions de tabac, els mongotes i les coves..aqui es on vam fer l'excurcio amb cavall que vam compartir amb la gent que vam coneixer durant el viatge. I de nit el poble amb mes qualitat de vida, mes tranquil i mes de tot de cuba tampoc no para vam ballar mes salsa i aquest cop amb els joves i fins hi tot reggaeton.

Habana On hem aprofitat per fer les ultimes coses, postals, passeig pel malecon visita de la fabrica de puros ...

Doncs re, ens despedim a la Cubana.

Patria o Muerte!!!