Ruta al Machu Picchu: visita a la ciutat sagrada

Per fi ha arribat el dia. Avui anirem a veure les ruïnes del Machu Picchu, una de les noves maravelles del món.

Encara no són les 5 que ens aixequem i, amb els primers rajos de sol, sortim caminant per pujar cap a la entrada del Machu Picchu. La nostra intenció és arribar ben dora al Machu Pichu i així poder obtenir un dels passes per poder accedir al Huaina Picchu, la muntanya que hi ha al costat del Machu Picchu. Donen molt poques entrades, així que ens hem d'afanyar.

Tot i el dia de descans que hem fet, el cansament dels dies anteriors encara es nota, i la pujada -de 500 metres de desnivell-, per escales d'estil inca, és fa més dura de l'esperat. Cap a les 6, només un quart d'hora més tard de que obrin l' entrada, arribem. Ens quedem sorpresos al veure una gran cua esperant a la entrada: els primers autobusos ja han arribat.

Esperem la cua, i a l'entrar anem ràpid a buscar la nostra entrada al Huaina Picchu: ja s'han esgotat.

Desmotivats comencem a fer un tomb per la ciutat del Machu Picchu. Fem una volta per les ruïnes envoltats de turistes. Anem d'una punta a l'altre, mentre anem mirant les muntanyes que ens envolten.

Al cap d'una estona decidim anar a veure el Pont Inca, un camí que surt del Machu Picchu i que continua travessant un precipici inmens -el camí està tallat a la roca-. A més, allà, aprofitem per menjar una mica. Heu de tenir en compte que, segons les regles que regeixen al Machu Picchu no pots menjar, portar ampolles d'aigua, fumar i practicament no pots respirar. Tot i això les regles es veu que no són gaire estrictes, però, per si de cas, aprofitem que hem marxat de la multitud per fer un mos.

Un cop recuperada l'energia, i ja havent paït que no podriem pujar al Huaina Picchu, decidim superar-nos encara més. Com que no ens deixen pujar al Huaina, d'uns 2.667, pujarem a la muntanya del Machu Picchu, de més de 3000 metres! Clar que sí, quin estil!
La pujada comença poc a poc, però s'enfila ràpidament per escales inques. Al cap d' unes dues hores i molts brams de la Laura, aconseguim arribar al cim. La veritat és que val la pena. Desde tot el camí -i desde el cim en particular- podem veure unes vistes espectaculars.

Després de descansar una estona comencem a baixar cap a les runes. Quan hi arribem, ens trobem amb una grata sorpresa. Resulta que la majoria de turistes, que s'havien aixecat ben d'hora per arribar al Machu Picchu, ja s'han cansat i han marxat. Així que tenim totes les ruïnes pràcticament per nosaltres sols. Només ens acompanyes alguns grups de peruans que deuen tenir reducció a l'entrada si entren a última hora. A més, el sol ja no és tan fort, i la llum dóna uns colors molts bonics a les ruïnes.
Així que aprofitem les últimes hores per veure tot de racons i detalls que abans, amb la multitud, no haviem pogut observar. Ens hi quedem fins a que ens fan fora; és hora de tancar. Per acabar fem el camí de baixada per arribar abans que es faci fosc.
Com a detall, la càmera de la Laura va decidir deixar de funcionar correctament just al tornar de la selva. Per si no n'hi hagués prou, el meu objectiu va començar a fer el tonto durant el viatge al Machu Picchu fins a deixar de funcionar. Així que a partir d'ara només tenim la meva camera amb un objectiu que no té zoom. Així que si algu vol una super foto del Machu Picchu se l'haurà de buscar per internet.