Ruta al Machu Picchu: Putucusi

Encara fastiguejats i amb els turmells i genolls destrossat de la via, decidim fer un dia tranquil per aguas calientes, per poder arribar a dalt a les ruines amb plenes forces.Comprem l'entrada pel Machu Picchu -140 soles i 70 per estudiant-, el Mateu encara estudia l'art de viure i entra com a estudiant. Amb l'assessorament de l'italià busquem el millor lloc per fer-nos una bona pizza, jo de fet diria que és més fàcil trobar un restaurant que facin pizza que no pas menjar peruà a Aguas Calientes. Allà el David té una discusió força interessant amb la camarera. Ell havia demanat una pizza de Peperoni, i li comentava a la camarera: -Esto no es peperoni, es carne-, i ella contestava -no, no. Es peperoni- Esto es carne!- No no lo es. I les mateixes frases es repeteixen indefinides vegades... Un cop la discusió ha acabat amigablemen, entenem que per el David peperoni és pebrot, i per la camarera salami, així que ja podien discutir per estona.

La pluja ens acompanya des de ben d'hora, sort que em posposat un dia el Machu, però cap a les 4 de la tarda el sol treu el cap just per donar-nos el temps necessari per pujar i baixar del Putucusi amb claror. El Putucusi és un cim de 2560m i el seu nom en quechua vol dir muntanya feliç. Es troba al nord-est del Machu Picchu a l'altre banda del riu Urubamba i el camí s'agafa uns cent metres més avall de la via del tren abans d'arribar a Aguas Calientes. La vegetació és "ceja de selva" i el camí de seguida s'enfila, i és ben bé que el camí és ben vertical, ja que has de pujar (grimpar) per unes escales de fusta, com aquelles del bombers i gairebé sempre molles, si més no humides. També és un camí inca i passades les escales de fusta, com tot camí inca la resta són graons.

Arribat a un petit coll les vistes són espectaculars, tots els nuvols van desapareixent per mostrar-nos les valls, i al arribar a dalt ens espera onejant la bandera inca (amb l'arc de Sant Martí) i més enllà una insòlita vista de les ruïnes, el cim del Machu Picchu i el Huaina Picchu, i com que estem de molta sort allargant la vista fins l'horitzó tenim l'ocasió de veure els diferents nevados entre ells el famós Salkantay. Ja quan es fa fosc ens dirigim a les aigües termals, per algun motiu el poble es diu Aguas Calientes! en realitat el lloc no està malament, ficat a la vall a la vora del riu, el fet és que estava ple a vessar de guiris i l'aigua al final no era tant calenta! Marxem a dormir ben d'hora ja que per pujar al Huaina Picchu t'has de llevar abans de que surti el sol si no vols que les entrades s'esgotin (gratuites però només 400 al dia).