lunes, 11 de enero de 2010

Nadal al Perú


Davant la impossibilitatde marxar per Nadal de Lagunas degut a la falta de barques ja que són dies festius fem les trucades de rigor a Catalunya i al País Basc per saludar a les respectives families.

El dia de nadal ja teniem dues invitacions, l'home que ens va portar a cavall desde el Pacaya Samiria a Lagunas (personatge de cap a peus) i la gent de l'hostal on dormim, finalment decidim menjar a l'hostal, ens van preparar Huanes que és una bola d'arròs amb pollastre i olives embolicat en una fulla de plataner i per postres xocolata amb panetone (coi d'italians que ho exporten tot!). Després vam anar amb l'home que ens havia dut amb el cavall i ens va convidar a fer unes (cerveses) "chelitas", (juntament amb el jutge del poble i un farmaceutic, semblava que no paravem de coneixer gent important!).


Després vam anar al centre de l'associació dels guies, la Blanca i en Duilio ja ens esperaven ben contents, vam estar ballant i bebent un cóctel raríssim (fet d'aigua ardent, vainilla, clau, ou i llet ) fins ben entrades les 4 de la matinada.

L'endemà, ens vam trobar amb la impossibilitat de treure diners per falta de bancs -ens estavem quedant a les últimes-. Vam estar esperant un barco que mai va passar, per això vam haver de fer una última nit a Lagunas: podiem dormir amb les hamaques sota un cobert que ens va oferir un home, però duiem les cames plenes de picades de mosquits i teniem ja autèntica por a llevar-nos encara amb més picades, així que vam escollir un hostelot vora el "port" amb una habitació de 2x3 metres però amb mosquitera! el matalàs era poca cosa però el preu ens convenia molt 5 soles pels dos! i al cap i a la fi a les 6 de la matinada sortiem de retorn a Yurimaguas.

I així vam desfer el camí que haviem fet Yurimaguas-Tarapoto i Tarapoto-Lima amb avió.


De nou a Lima vam aprofitar per rentar roba i descansar, llavors per fi ens vam posar en contacte amb la Heiydy (amiga de Lituania) i aquella nit vam tenir l'ocasió de probar finalment el pisco sour.

L'endemà ja estavem preparats per començar la ruta cap al sud, l'esperat sud on tots els turistes treuen cap!

Un bus de 21 hores ens duria directes "al centre del món" al Cusco.

No hay comentarios:

Publicar un comentario