Trujillo

Després de passar la nit dormint a l'autobús, arrivem de bon matí a trujillo. Allà ens hi espera la tia Irene -tot i que tia meva no és, sinó que és tia de mon pare- una monja que viu a Trujillo desde fa més de 40 anys, i que ens invita a allotjar-nos al convent. Així que al arribar a l'estació, li diem al taxista "al convento de Santa Clara!", i ens plantem al bell mig del centre de Trujillo.

Només arrivar tenim una calorosa ben vinguda de la Irene i les monges, que ens cuiden amb molta afició. Després de dormir una mica fem una passejada per Trujillo. Trujillo és una ciutat colonial molt ben concervada. La veritat és que ens recorda a Trinidad -Cuba-, però en un estat de conservació molt més bò. Per altra banda, a Trujillo la majoria de grans cases estan ocupades per bancs, o entitats importants, mentre que a les de Trinidad, hi trobaves velletes mirant la tele, i nens jugant i corrent; deuen ser coses dels sistemes.

El dia següent decidim anar a veure diferents monuments arqueològics que hi ha al voltant de Trujillo: primera parada, La Huaka del Sol i la Luna. Així que agafem un combi -per si no ho he explicat abans, els convis són els petits autobusos que et porten per totes les distancies 'curtes' de Perú- i ens hi plantem.

La Huaka del Sol i de la Luna, són dos temples fets per la cultura Moche -cultura pre inca-, un dedicat a events religiosos, i l'altre és militar. Tots dos són estructures piramidals escapçades -sense la punta-, que han estat construides amb el mètode més estupid del planeta -que els Moches em perdonin-. Quan un temple se'ls hi feia petit, l'omplien de toxos, i construien l'altre a sobre. D'aquí ve la estructura piramidal.

El problema que ens trobem quan anem a visitar les huakes, és primer, que el seu estat de conservació no és optim; la Huaka del Sol està especialment derruida ja que, per saquejar-la, uns individus van desviar el riu fent-lo passar per la huaca, i així, treure'n l'or de l'interior. A més a més les excavacions de la Huaka de la Luna, que és la que es visita, encara tenen molta feina. Però el fet principal que va fer que no ens agradés gaire, és tenir una guia pèssima, que ens liava més que una altre cosa. Així que la visita va passar amb més pena que glòria.

A la tarda decidim anar a Chan Chan, una ciutat feta de 'adobe' -petits totxos de fang-, construida per la cultura Chimú. Segons diuen és la ciutat feta de fang més gran del món! El principal problema de Chan Chan és que està feta pels Chimú, que són descendents dels Moches. Sembla que aquests van aprendre dels errors dels seus avantpassats i ja contruien un temple sobre l'altre. Aixó sí, van cometre un altre error no menys important. A qui se l'hi acut construir de fang? Com us podeu imaginar de la gran ciutat que havia estat, només en queden monticles del que abans eren murs. A primera vista podriem dir que Chan Chan és un conjunt de montanyes de fang. Tot i això, la gràcia de Chan Chan és que ja fa temps que està en reconstrucció, i porten molta feina avançada. Això fa que puguis visitar un gran palau, observant com deuria ser la construcció de la època.




Tot i les queixes inicials, Chan Chan és força bonic, i té una construcció força curiosa. A més, la guia que ens acompanya aquesta vegada és força més bona que l'anterior. Així que passegem pel palauet fins a que tanquen.
Abans de que es faci de nit anem a Huanchaco, un petit poble marítim. Allà fem una passejada i observem les barques de Totora, unes petites embarcacions fetes d'una especie de bambú que fan servir els pescadors de la zona.




L'endemà tornem a Huanchaco, aquest cop per fer surf. Fem unes classes, i acabem rebentats, després d'haver-nos aixecat en algunes ones.


L'últim matí abans d'agafar l'autobús cap a Chiclayo, ens el passem fen voltes per Trujillo, i despedint-nos de les monges de Santa Clara. Fins i tot fem una mena de reunió, on 14 monges ens fan preguntes sobre el nostre viatge i la nostra vida.

Per estrany que us pugui semblar l'experiència del convent va ser molt entranyable, sempre quan tornavem de les nostres excurcions les monges ens tenien preprada alguna de les seves delicies, vam menjar xifa, amanides delicioses, un pollo relleno inoblidable, grans pastissos, verduretes.. sempre acompanyat d'una bona xerrada amb la Irene i alguna que altre monja curiosa, que sempre se les empascaven per venir-nos a veure. Va ser un plaer estar amb vosaltres. Muchas gracias por todo!