Sortint de Cajamarca i quan la salut i el transport en ho permet fem via cap a Celendín (4:30h), un poble amb poc interès turístic, més aviat un poble de pas, on haguessim agafat un altre bus si haguessim arribat més d'hora.
Busquem un lloc per dormir i, seguint la guia, on posa allotjament econòmic, arribem a un hostal on a cada passa les fustes del terra cruixen i des de l'habitació veiem el pis de sota. Però realment és economic, 10 soles entre els dos... això ni al Vietnam! Al final acabem posant el matalàs a terra, ja que resulta més còmode i l'explicació del lavabo la guardem per moments més íntims. Això si, l'home que duia l'hostal, molt bon home!
En fi que l'endemà al matí marxem amb el primer bus, però fins que no s'omple passa una bona estona. Finalment fem via a Tingo (7h).Set 'horazas' fotuts en aquell cony de seients de bus atrotinat... però de nou s'olorava l'alçada i poc a poc guanyavem metres sobre el nivell del mar. El bus es ficava per entre el nuvols fins que ja no veiem res, més tard, els nuvols es van esvaïr i vam poder veure una de les joies dels Andes. Unes vistes impressionants! Vam travessar el coll de Calla Calla a 3600 i vam començar a descendre. Quan la nit va caure la nostre ruta es va aturar a Tingo.
Tingo és un poble de poques cases al peu de les muntanyes de Kuellap, 1800m.
L'endemà esperavem que algun combi carregat de turistes anés a visitar les runes de kuellap, però no vam tenir sort, i la gent del poble insistia -"sou joves, aneu-hi caminant! només són tres hores!"-. El poble de kuellap es troba a 3000 i les runes a 3100, alguna cosa no quadrava.. 1300m de desnivell en tres hores..ja tenia la mosca al nas!
En fi no hi havia més remei, ben calçats, malpreparats i poc mentalitzats ens vam enfilar cap amunt. Em vaig cagar en tot el que un es pot arribar a cagar i aquest cop no pas de mala digestió...
Quan encara ens devia faltar una hora per arribar al poble una vella clavant bastonadas ens donava energia i ànims per continuar. Jo, en secret, vaig fer una carrera amb ella, no podia ser que després de tot l'esforç una vella m'avancés! quin cim més desmerescut jeje!
Els meus pulmons no podien més, el Mateu havia agafat una drecera i la vella també.. no podia ser! quina vergonya. Dues curves enllà el Mateu movent la má i la vella? ah.. .. finalment s'havia quedat enrera!
No és per treure-li valor a la iaia que era molt bona dona, però pujava acompanyada de la seva filla amb la que s'anaven tornant el camí montades a cavall, d'aquí que la dona havia aparegut amb tanta energia.
A dalt al poble aviat un home ens convidava a fer un aigua ardent, però el vam haver de rebutjar. El nostre cos no aguantava, era la hora de visitar les runes i en aquell moment l'home va allargar el braç i va dir a "és allí arriba!". Encara faltava prop d'una hora (segurament en condicions normals menys pero a nosaltres ens va costar una hora més!).
Finalment, i ja davant la porta, ens faltava l'entrada que s'havia d'aconseguir 1km mes avall per l'altre cara de la montanya... i una merda! jo no baixo! i allà em vaig plantar vora d'una llama que la devien tenir d'exihibició.
El vigilant va baixar a treure'ns les entrades i mentres, a una dona que venia records, li vam encarregar el dinar. Un cop a les runes el vigilant ens va fer de guia, ja que ell havia treballat allà quan feien les excavacions.
A part de les restes en si just a dalt de la montanya hi ha un microclima i la vegetació és excepcional en aquest link podreu saber més coses sobre Kuelap i la cultura dels Chachapoyas..(a veure qui es el primer que fa la broma sobre el nom..) http://es.wikipedia.org/wiki/Ku%C3%A9lap .
Acabada la visita vam anar a casa la dona que ens havia preparat el dinar, quatre fustes i sense llum, les gallines que corrien per dins de casa i olor de fum. Fabulós dinar acompanyat d'una bona conversa ..va ser un gran dia!
Un cop vam tenir la panxa plena vam fer una carrera contra el sol, a veure qui arribava primer abaix, a grans salts i desfent el camí pedregós podriem dir que hi va haver un clar empat i vam arribar just per agafar les motxilles quan s'apagava l'últim bri de llum. Vam fer un beure al bar on haviem esmorzat i on uns homes feien el sopar i un furgoneta s'esperava a fora. Era la nostre oportunitat!
-¿Van a Chachapoyas?
- Si, pero no podemos llevar a gente no tenemos asientos... bueno si desean ver..
- Claro nosotros no tenemos problema, podemos sentarnos encima las mochilas
I així ens embarcavem de camí cap a chachapoyas, en una furgoneta que transportava sabó de la roba, ariel i no sé quina altre marca...(així la pudor que feiem va quedar dissimulada!).
Tingo és un poble de poques cases al peu de les muntanyes de Kuellap, 1800m.
L'endemà esperavem que algun combi carregat de turistes anés a visitar les runes de kuellap, però no vam tenir sort, i la gent del poble insistia -"sou joves, aneu-hi caminant! només són tres hores!"-. El poble de kuellap es troba a 3000 i les runes a 3100, alguna cosa no quadrava.. 1300m de desnivell en tres hores..ja tenia la mosca al nas!
En fi no hi havia més remei, ben calçats, malpreparats i poc mentalitzats ens vam enfilar cap amunt. Em vaig cagar en tot el que un es pot arribar a cagar i aquest cop no pas de mala digestió...
Els meus pulmons no podien més, el Mateu havia agafat una drecera i la vella també.. no podia ser! quina vergonya. Dues curves enllà el Mateu movent la má i la vella? ah.. .. finalment s'havia quedat enrera!
No és per treure-li valor a la iaia que era molt bona dona, però pujava acompanyada de la seva filla amb la que s'anaven tornant el camí montades a cavall, d'aquí que la dona havia aparegut amb tanta energia.
A dalt al poble aviat un home ens convidava a fer un aigua ardent, però el vam haver de rebutjar. El nostre cos no aguantava, era la hora de visitar les runes i en aquell moment l'home va allargar el braç i va dir a "és allí arriba!". Encara faltava prop d'una hora (segurament en condicions normals menys pero a nosaltres ens va costar una hora més!).
Finalment, i ja davant la porta, ens faltava l'entrada que s'havia d'aconseguir 1km mes avall per l'altre cara de la montanya... i una merda! jo no baixo! i allà em vaig plantar vora d'una llama que la devien tenir d'exihibició.
El vigilant va baixar a treure'ns les entrades i mentres, a una dona que venia records, li vam encarregar el dinar. Un cop a les runes el vigilant ens va fer de guia, ja que ell havia treballat allà quan feien les excavacions.
A part de les restes en si just a dalt de la montanya hi ha un microclima i la vegetació és excepcional en aquest link podreu saber més coses sobre Kuelap i la cultura dels Chachapoyas..(a veure qui es el primer que fa la broma sobre el nom..) http://es.wikipedia.org/wiki/Ku%C3%A9lap .
Acabada la visita vam anar a casa la dona que ens havia preparat el dinar, quatre fustes i sense llum, les gallines que corrien per dins de casa i olor de fum. Fabulós dinar acompanyat d'una bona conversa ..va ser un gran dia!
Un cop vam tenir la panxa plena vam fer una carrera contra el sol, a veure qui arribava primer abaix, a grans salts i desfent el camí pedregós podriem dir que hi va haver un clar empat i vam arribar just per agafar les motxilles quan s'apagava l'últim bri de llum. Vam fer un beure al bar on haviem esmorzat i on uns homes feien el sopar i un furgoneta s'esperava a fora. Era la nostre oportunitat!-¿Van a Chachapoyas?
- Si, pero no podemos llevar a gente no tenemos asientos... bueno si desean ver..
- Claro nosotros no tenemos problema, podemos sentarnos encima las mochilas
I així ens embarcavem de camí cap a chachapoyas, en una furgoneta que transportava sabó de la roba, ariel i no sé quina altre marca...(així la pudor que feiem va quedar dissimulada!).
Carai quina aventura tu!!!
ResponderEliminar