Cajamarca

Arribem de matinada a Cajamarca, però l'Hostal Plaza, molt barat i situat a la Plaza de Armas, està obert. Sort, ja que el fred sembla que ha tornat.
Ja recuperats anem a veure les "Ventanillas de Otuzco", unes restes arqueològiques que no ens desperten gaire interès. Nínxols a la roca. En aquesta zona totes les restes pertanyen a la cultura dels Caxamarca.
El següent dia decidim anar a la "Catarata de Llacanora". Així que agafem un combi, caminen uns vint minutets ens hi plantem. La cascada no és gaire espectacular, la veritat és que sembla més una cascada del Monseny, que no pas una senyora cascada dels Andes. Així que decidim fer una excursioneta pel voltant i baixem caminant fins als banys de l'Inca, el poble del costat
Abans de tot, una mica d'història. Cajamarca és la regió -i ciutat- on hi vivien els Caxamarca abans que els Inques els conquerissin. La ciutat, a més, té la importancia de ser on Pizarro, onejant banderes espanyoles, va tenir el primer contacte amb un dels caps inques Atahualpa. Aquest contacte va ser als Banys de l'Inca. Dos compatriotes d'en Pizzarro hi van arrivar, i van trobar a l'Atahualpa, reposant als banys termals envoltat de les seves dones. Per a qui vulgui una mica més d'història, aclariré que Atahualpa, no era Inca -Inca és el nom que reb el cap, no el poble-, ja que estava en guerra civil amb el seu germà Huáscar per ser hereu del tron. De fet, mai va ser Inca, ja que Pizarro, el dia després de la trobada als banys, s'hi va reunir a la ciutat de Cajamarca i, en una emboscada, el va engarjolar. Al cap d'uns mesos, garrot vil -en aquest cas era a base d'estrangulació- i s'ha acabat la història. La sort de Huáscar no és gaire millor, ja que les tropes d' Atahualpa el capturen i mentre ell -Atahualpa- era presoner dels espanyols, decideix acabar amb el seu germà. I qui vulgui més història... que pregunti, o ho busqui per internet!

Seguim amb la història actual, ens plantem als Banys de l'Inca. Actualment, poc en queda dels banys originals, però aprofitem per fer-nos un bany d'aigues calentes -que dubtem que fossin termals-.
L'últim matí decidim anar a Cumbe Mayo. Allà ens hi espren uns petroglifos, un bosc de pedres-això diuen les guies-, i uns canals preínques. Després de barallar-nos, decidim agafar un tour, ja que sembla la única forma de trobar un transport que ens hi porti. Així que de bon matí ens unim a un grup de turistes -tots peruans, menys un- i ens encavim en un combi, mentre la nostra guia no para de recitar-nos fets i anecdotes amb la mateixa gràcia que devia tenir jo amb les nadales -"la porta és tancada, hi ha llum al carrer, la senyora Pepa saluda al porter..." i qui calgui ja sap com continua-. Un cop arribem a Cumbe Mayo, sembla que la nostra guia treu les seves millors armes "aquí podemos observar gran diversidad de rocas. La de la derecha parece un pez. La otra, tiene una forma parecida a un leon. I a continuación, podemos observar más diversidad de rocas. Ahora pueden torma-se unas fotos...". Quins collons! Diversidad de pedres! i així segueix fent dibuixets amb les pedres com un nen amb els núvols (en algun cas amb moltissima imaginació), i continua fent-nos observar la diversitat roquifera. Això si, de tant en tant ens donava permís per fer fotos a les pedres.
El cert és que el lloc és maco, una mena de formacions rocoses al estil Montserrat, però en petit. Sembla que no estem fets per anar amb tours organitzats. El tour continua passant per uns canals fets per cultures pre-inques de la zona, que segons diuen, son d'una gran qualitat tècnica per la època. El cert és que són força curiosos.
La tarda ens la passem fent un tomb per la ciutat de Cajamarca. En especial visitem el "Cuarto del Inca". Si tornem a la història, aquest lloc és on Atahualpa va ser pres per Pizarro. A més, la història diu que Pizarro va demanar a Atahualpa que omplís la habitació una vegada d'or i dues de plata com a rescat. Atahaulpa va complir, pero Pizarro, que tan galant era, va decidir passar-lo pel garrot.
Els nostres plans eren següir el nostre viatge la matinada següent, però els problemes estomacals de la Laura ens retenen a Cajamarca. Així que finalment, després d'un dia tonto per Cajamarca agafem un autobús que ens porta a Celendin.