Chachapoyas

Abans de començar amb la historieta, intentarem evitar cap comentari graciós sobre el nom que té aquesta ciutat. El nom prové de la cultura Chachapoyas, que en el seu idioma original és alguna cosa així com regne dels núvols. Tot i això, direm que sempre que repetim aquest nom, recordarem una noia americana, que no parava de dir Chachapoyas, amb un accent un tant curiós. Així doncs, continuem amb la nostra història.

Ens aixequem tranquilament, encara cansats de l'excursió de Kuelap i fem el primer tomb per Chachapoyas. Decidim fer una excursió cap a Karajia. Allà s'hi troben unes antigues tombes de la cultura Chachapoyas. Resulta que aquesta cultura feia tombes al vell mig d'un barranc. Buscaven una cova -o la feien, la veritat és que això no ho sé pas-, hi posaven els morts, i finalment hi contruien unes escultures per a protegir-los. Com a resultat, hi ha un conjunt d'escultures posades a la roca.
Després de dos taxis compartits, arribem al poble, i després d'una excursioneta arrivem a les tombes. Són força maques, però es veuen desde força lluny ja que són inaccessibles. Pels més curiosos, que es preguntin com les construïen, direm que hi ha dos teories. La primera, que construïen andamis, cordes,... -pot ser posaven cartellets de Chachapoyas posa't guapa!-. L'altre teoria, no tant glamurosa, és que feien un caminet per arrivar a la tomba, i un cop construïda, destruien el camí.
Tornem cap al poble, però no hi ha cap taxi esperant, així que anem tirant pel camí tot menjant un mango, fins que un cotxe ens porta cap a casa.

Al dia següent decidim agafar un tour -no hi ha cap altre opció de transport, o movilidad com diuen ells- cap a Gocta, la 3a cascada més alta del món. Per sort, el grup és petit, i el guia un home força entrenyable, així que fem una excursioneta mentre intentem veure algun ocell de la zona. Al cap d'unes dues hores arribem a la cascada, i després de les fotos de rigor fem el trajecte de tornada. Després de dinar abandonem el tour, ja que decidim no tornar a Chachapoyas, sinó que seguim cap a Pedro Ruiz d'on surten els autobusos cap a Tarapoto.

Arrivem a Pedro Ruiz cap a les 4, pero sembla que no passen autobusos fins les 8 ja que la carretera està en obres i no circulen cotxes fins més tard.
Finalment quan cau la nit arriben els busos i fem via a Tarapoto on hi arribarem a les tres de la nit.